"Em sento tant vulnerable que les insignificàncies em trenquen per dins". Aquests mots em sorgiren ahir nit quan, entre llàgrimes gèlides de soledat i tristesa, intentava fallidament adormir-me en una tempesta de serenor i malestar. Guardar uns crits eixordadors que remouen món cap espantat amb l'intent de sortir-ne dia rere dia, va arribar al seu punt àlgid en conscienciar-se de tota la palla acumulada en bales aparentment inofensives i, a la vegada, erròni de pensar.
Els minuts maquiavels s'emporten un temps preuat com el vent s'endú les paraules dissipades, i només ajuda a qüestionar-me el per què de tot. Des d'entrada la poètica edat adulta, recoberta de fulles mortes i primaveres ben llunyanes, em sento exclosa d'un món el qual sempre he admirat. Tan sols la confusa ignorància de no pertànyer allà on em toca ni haver nascut en l'època que hauria. Rara avis, que se'n diu. De fet, la capacitat racional superior a la pròpia d'una edat com la meva és quasi única, ja que la resta de capgrossos encara neden protegits per larves i nenúfars, vacil·lant entre una sensació de prepotència que de les seves en fa unes ànimes molt més corrompudes i odiables. Mentre, jo, reposant sota l'ombra fresquívola d'un alzinar ancià, intento gaudir d'una serenor ja madura que es veu perturbada i menyspreuada per l'enrenou infantil, excloent el que podria ser un aprenentatge excel·lent per a aquests. No obstant això, el mateix Sòcrates m'hauria dit que el problema no és aquell ésser, sinó el conjunt en l'esdevenir; i, més tard, Plató aixecaria la mà decididament donant suport a aquell autèntic vertader.
Malgrat aquest estat anímic i psicològic que comporta cap a la meva persona la convivència amb tals nadons propis d'un animal salvatge, una ànima molt preuada i consellera en moments difícils m'ha fet observar el món des d'un altre punt de vista momentàni. Així doncs, el meu despertar tan sols somnia en una resplandor assolellada que sorgeixi del firmament ennuvolat i en navegar enmig d'aquest fins a un edèn de similars models intel·ligibles on romandre els fantasmes d'un passat que anhelen descansar.